Parts De La Vedella En Català | Fricandó De Vedella Amb Bolets / Cuina Catalana Tradicional / Receptes De Cuina 모든 답변

당신은 주제를 찾고 있습니까 “parts de la vedella en català – FRICANDÓ de VEDELLA amb BOLETS / Cuina catalana tradicional / Receptes de cuina“? 다음 카테고리의 웹사이트 th.taphoamini.com 에서 귀하의 모든 질문에 답변해 드립니다: https://th.taphoamini.com/wiki. 바로 아래에서 답을 찾을 수 있습니다. 작성자 Cuinateca – Jordi Pey 이(가) 작성한 기사에는 조회수 24,574회 및 좋아요 689개 개의 좋아요가 있습니다.

Table of Contents

parts de la vedella en català 주제에 대한 동영상 보기

여기에서 이 주제에 대한 비디오를 시청하십시오. 주의 깊게 살펴보고 읽고 있는 내용에 대한 피드백을 제공하세요!

아래 상세 동영상 보기

d여기에서 FRICANDÓ de VEDELLA amb BOLETS / Cuina catalana tradicional / Receptes de cuina – parts de la vedella en català 주제에 대한 세부정보를 참조하세요

Cuina tradicional catalana amb aquest fricandó amb bolets.
Ingredients per 5-6 persones:
-1300g de bistec de vedella ( 14 talls)
– 50g de llard de orc
-150g d’oli d’oliva
-1 branca d’api
-1 Porro
-4 pastanagues
-2 cebes
-2 fulles de llorer
-4 grans d’all
-2 tomàquets madurs
-100mL de vi ranci
-Farina
-1.5L de brou d’escudella
– Farigola, romaní, anís en gra, pebre negre, orenga i nou moscada
– 150g de Rossinyols
-150g de Trompetes de la mort
-150g de Camagrocs

parts de la vedella en català 주제에 대한 자세한 내용은 여기를 참조하세요.

Coneix els talls de la vedella i com treure’ls el major profit

La carn de vedella té molts talls amb moltes característiques diferents i existeixen maneres molt variades de cuinar-los.

+ 여기를 클릭

Source: condislife.com

Date Published: 1/8/2022

PARTS DE LA VEDELLA. COM ES CUINEN

A vegades, és dificil saber quin tipus de tall de la vedella utilitzar per cuinar!!!! La carn de vedella no té l’olor característica de la carn …

+ 더 읽기

Source: cuinemambnuria.blogspot.com

Date Published: 9/6/2021

VEDELLA – La Montserrat

– Culatí: carn tendre i magra. S’usa per arrebossar, per rostir o per a la planxa. – Llom: carn magra, tendra i melosa. Hi ha la part de l’entrecot, que és el …

+ 여기에 표시

Source: lamontserrat.com

Date Published: 9/10/2022

Els secrets de la vedella – plans-criballes

En general, les parts de la vedella que consumim són: el coll (seca, amb molt nervi), l’agulla o filet de pobre (tendra i sucosa), …

+ 자세한 내용은 여기를 클릭하십시오

Source: plans-criballes.cat

Date Published: 12/16/2021

Les parts de la vaca – Menja’t Andorra

Quan parlem dels talls per cuinar, anomenem vedella l’animal de … de T), que no té traducció al català perquè aquí no es fa aquest tall.

+ 여기에 더 보기

Source: menjatandorra.com

Date Published: 4/15/2021

COM CUINAR LES DIFERENTS PARTS DE VEDELLA …

Està coberta per la part externa d’ una capa de teixit conjuntiu i de greix. … Els talls que en resulten tenen dues parts de carn magra …

+ 여기에 표시

Source: vedellabiosca1.blogspot.com

Date Published: 3/3/2022

Parts de la vedella – noms – diferències – Carns Milà

A qui no li agrada fer una barbacoa amb amics i gaudir d’un bon tall de carn? El plaer de reunir-se amb amics o familiars i posar un dinar …

+ 여기에 보기

Source: www.carnsmila.com

Date Published: 8/14/2022

Sabieu que la carn de vedella és l’aliment amb més varietats …

Al nostre país els principals talls de vedella són: Coll; Llata; Filet de Pobre; Llom / mitjana; Filet; Peixet; Culata de Cuixa; Galtes; Pit; Culata d’espatlla …

+ 여기를 클릭

Source: www.gremicarnissers.com

Date Published: 8/24/2021

VOCABULARI – CPNL

de la carnisseria. Oficina de Català de Blanes. BIBLIOGRAFIA: COMELLES, SALVADOR i CROS, … vedella xai/be/corder embotit bacó bisbe/bisbe negre blanquet.

+ 여기를 클릭

Source: www.cpnl.cat

Date Published: 6/24/2022

주제와 관련된 이미지 parts de la vedella en català

주제와 관련된 더 많은 사진을 참조하십시오 FRICANDÓ de VEDELLA amb BOLETS / Cuina catalana tradicional / Receptes de cuina. 댓글에서 더 많은 관련 이미지를 보거나 필요한 경우 더 많은 관련 기사를 볼 수 있습니다.

주제에 대한 기사 평가 parts de la vedella en català

Author: Cuinateca – Jordi Pey
Views: 조회수 24,574회
Likes: 좋아요 689개
Date Published: 2021. 10. 15.
Video Url link: https://www.youtube.com/watch?v=Kp12Po95mV4

Coneix els talls de la vedella i com treure’ls el major profit

Coneix els talls de la vedella i com treure’ls el major profit

La carn de boví és un aliment que en moltes famílies resulta fonamental. No només és una carn d’excel·lent sabor, sinó que també té propietats nutricionals que són imprescindibles per a la regeneració cel·lular del nostre organisme. Però existeixen molts talls i les diferents parts de la vedella tenen característiques diferents i es poden consumir també de maneres diferents. Et descobrim tot aquest món!

Que sigui de qualitat

Un dels punts més importants per a obtenir un bon plat amb el millor sabor és la qualitat de la carn. Com sabrem escollir la millor peça? Fixant-nos en el color, l’olor i la textura.

Color. La carn de boví major és òptima quan té un color vermell intens, mentre que la vedella tendirà a un color més rosat.

La carn de boví major és òptima quan té un color vermell intens, mentre que la vedella tendirà a un color més rosat. Olor. Quan és de primera qualitat, la seva olor és agradable i lleugerament dolça. Evita les carns sense olor o amb olors desagradables.

Quan és de primera qualitat, la seva olor és agradable i lleugerament dolça. Evita les carns sense olor o amb olors desagradables. Textura. S’observa a simple vista. Quant més ferma i menys rugosa és la carn, millor. Els exemplars de menor qualitat tendeixen a la rugositat a la seva carn i a ser més tous.

Els talls de boví

Igual que passa amb el porc, a casa nostra ho aprofitem gairebé tot del boví. Hi ha més de vint talls diferents, depenent de la zona de l’animal d’on s’extreguin. Alguns estan deliciosos cuinats a la brasa i altres, per les seves característiques, són ideals per preparar brous, per exemple.

Te’ls mostrem en aquesta gràfica i t’expliquem el més primordial de cada tall.

Alguns dels talls més comuns són:

Filet de pobre. Aquesta peça se situa entre les dues espatlles del boví. Es tracta d’una carn tendra i força sucosa, que ens quedarà boníssima en guisats i estofats, encara que també es poden fer filets per posar-los a la planxa.

Aquesta peça se situa entre les dues espatlles del boví. Es tracta d’una carn tendra i força sucosa, que ens quedarà boníssima en guisats i estofats, encara que també es poden fer filets per posar-los a la planxa. Tall rodó de l’espatlla. Aquest nom se li dóna a una peça allargada molt sucosa, sense nervis i gairebé gens de greix, que és perfecta per rostir, guisar o farcir.

Aquest nom se li dóna a una peça allargada molt sucosa, sense nervis i gairebé gens de greix, que és perfecta per rostir, guisar o farcir. Jarret. Una peça que és també força sucosa i tendra, encara que presenta algun teixit tendinós. Amb ella pots fer filets, broquetes o un bon guisat.

Una peça que és també força sucosa i tendra, encara que presenta algun teixit tendinós. Amb ella pots fer filets, broquetes o un bon guisat. Culata. Si et ve de gust un rostit, aquesta és una peça ideal per preparar-lo. Sucosa i amb poc greix.

Si et ve de gust un rostit, aquesta és una peça ideal per preparar-lo. Sucosa i amb poc greix. Lloms alt i baix. Considerats com a “categoria extra”, els lloms són tendres i estan deliciosos cuinats a la planxa, a la graella o al forn. Són els típics entrecots de tota la vida.

Considerats com a “categoria extra”, els lloms són tendres i estan deliciosos cuinats a la planxa, a la graella o al forn. Són els típics entrecots de tota la vida. Filet. És la part més noble de tota les peces que conformen la vedella. Considerada com a categoria extra, és la carn més tendra de totes i amb menor índex de greix.

És la part més noble de tota les peces que conformen la vedella. Considerada com a categoria extra, és la carn més tendra de totes i amb menor índex de greix. Costellam. Aquesta zona de l’animal és molt popular a barbacoes i brases. O, si us ve de gust, també es pot cuinar al forn.

Aquesta zona de l’animal és molt popular a barbacoes i brases. O, si us ve de gust, també es pot cuinar al forn. Revés. Es tracta d’una carn fibrosa, però de molt alta qualitat i gran sabor. S’utilitza en plats on predomina la intensitat de la carn, com el ragú o l’steak tartar.

I si el que vols és preparar un brou, demana-li al teu carnisser/a un coll, una cua de vedella o un pit, totes opcions fantàstiques per a aquest ús.

Nutrients de tot tipus

La vedella, com totes les carns, conté una bona dosi de proteïnes. Tot i així, també pot presumir d’altres nutrients que fan que, consumida amb moderació, aquesta carn sigui una excel·lent opció en el nostre menú.

És rica en minerals com el zinc, el calci i el ferro, per la qual cosa és recomanable per als casos d’anèmia. També hi trobarem multitud de vitamines del grup B, essencials per al funcionament del nostre organisme. La vitamina B12, per exemple, només la trobarem en aliments d’origen animal i participa a la síntesi de l’ADN i a la regeneració de teixits. També trobarem la B1, B2, B3, B6 i A.

Ara que coneixeu els secrets d’aquesta deliciosa carn, podreu incloure-la en els vostres menús sabent que ho esteu fent de la millor manera.

Això sí, sempre amb moderació i sense abusar!

Cuinem amb la Núria: PARTS DE LA VEDELLA. COM ES CUINEN

GRÀCIES PER GAUDIR DE…..

Gràcies per gaudir cuinant,

per fer que els altres gaudeixen del que hem cuinat

per gaudir de les olors, dels sabors i dels colors

gràcies per passar una estona a la cuina

gràcies per compartir els vostres plats

i per gaudir dels plats del altres,

i

Gràcies per deixar-me compartir amb tots vosaltres

les bones estones que he passat, passo i passaré a la cuina

VEDELLA

ta- Filet de pobre: carn magra i molt tendre. Serveix per fer fregir, per a la planxa i per estofar.

– Culata de la cuixa: carn magra i gustosa. Serveix per fer a la planxa, per fregir o per fer fondue.

– Culatí: carn tendre i magra. S’usa per arrebossar, per rostir o per a la planxa.

– Llom: carn magra, tendra i melosa. Hi ha la part de l’entrecot, que és el llom alt, i la mitjana, que és el llom baix, que correspon a les costelles més curtes. Serveix fer a la planxa, per fregir o per fer rosbif. Els talls tenen molt bona presència.

– Filet: carn magra i molt tendre per fer a la planxa o per preparar tornedos.

– Tapa plana: carn magra sense infiltracions de greix ni nervis, però que resulta una mica eixuta. S’utilitza per arrebossar i per fer fricandó.

– Rodó de la cuixa: carn magra i sense nervis, però una mica eixuta. S’utilitza per rostir, per fer llibrets i per arrebossar.

Els secrets de la vedella

Els secrets de la vedella

11 de Juny de 2019

La carn de vedella és la carn de vaca amb un máxim de 12 mesos d’edat en el moment de sacrificar-la, quan sol pesar uns 135 kg de mitjana. És una de les carns vermelles més consumides pel seu gust, textura i propietats nutricionals. És una font de ferro, vitamines B12 i B2, potassi, calci i magnesi. Està aconsellada en les dietes de persones de gairebé qualsevol edat. Però hi ha diferències d’un tipus de carn de vedella a una altra: l’edat, la raça i l’alimentació de l’animal influeixen molt en el gust de la carn. I les diferents parts de l’animal no tenen el mateix valor culinari, tot i que sí que tenen el mateix valor alimentari.

Les parts

En general, les parts de la vedella que consumim són: el coll (seca, amb molt nervi), l’agulla o filet de pobre (tendra i sucosa), pit (té molt greix, tendons i teixit conjuntiu), el peixet (una peça molt tendra i sucosa, però recorreguda per un nervi), l’espatlla, la plana (tall magre), el bracet (amb molts nervis), el llom alt i el baix (carn molt neta, sucosa i tendra, i molt valorada). Del llom surten els entrecots, els xuletons i la carn del roast-beef. El filet és, potser, el tall més valorat; està situat a la cara interna del llom baix, i es divideix en cap, centre, punta, orella, cordó i rosari; de la punta s’obté el filet mignon, dels filets gruixuts del centre el tournedó, i del cap el chateubriand. També es ven la peça sencera, per rostir. El costellam són la sèrie d’ossos cartilaginosos que tenen part de la carn de la faldilla, i amb el qual s’elabora el tradicional xurrasco argentí. La faldilla és la zona abdominal, també coneguda com buit; tot i que és un tall amb força nervi, és gelatinosa i molt saborosa. La caldera és la part més alta de la cama del darrere; es divideix en cua, picapedrer i cor. És un tall sucós, tendre i amb poc greix, molt valorat també per fer a la planxa. La tapa, amb zones magres, és una carn tendra de la qual s’extreuen les escalopes i escalopins. El cap de mort és un tall de forma ovoide, que és més sucós com més proper està al maluc, i del qual s’obtenen bons medallons i filets. La contra és una de les grans peces de la vedella: resulta una mica seca i dura, pel poc greix que conté, però ofereix filets de qualitat. La culata de contractació és una peça sucosa, tendra i tendinosa. El tall es pot dividir per una membrana que amb prou feines s’aprecia en la degustació i és ideal per fer filets i broquetes, o guisats com el fricandó. El rodó rep aquest nom per la seva forma; és una carn tendra, sense nervis i amb poc greix. La cua ofereix una carn gelatinosa, conté greix i és molt saborosa, ideal per a guisats llargs. El conill de la cuixa, també anomenat jarret, ofereix una forma irregular de carn magra, melosa i amb moltes fibres; el seu tall transversal és el conegut ossobuco.

A la cuina

Per fregir, les millors part de la vedella són les costelles, els filets de cap de mort, la tapa, el maluc i l’espatlla. Per rostir, les millors són la contra i el cap de mort. I per guisar són adequades la faldilla, l’agulla, el morrillo, la contra i l’ossobuco. Per guisar també podeu optar per la cua, que és més econòmica i no té res a envejar a les peces més nobles.

La butxaca

Hi ha parts de la vedella com el filet o l’entrecot, que són molt llaminers, però també més cars. El filet de pobre, o l’ossobuco són parts més econòmiques i potser tenen un aspecte menys atractiu, però no ens hem de deixar portar per l’aparença: alguns bistecs amb més tel o menys uniformes resulten molt més melosos que un bistec de primera com el cap de mort o la culata. Demaneu-nos consell sobre el tall segons com el vulgeu cuinar.

Qualitat i garantia

A Plans Criballés – Més que tai! tenim la vedella de Km 0: treballem amb vedella de pagès de la Vall del Ges. De la granja a la carnisseria, us garantim que us endueu una carn d’altíssima qualitat que podreu consumir amb total tranquilitat.

Comparteix-ho a les teves xarxes

Les parts de la vaca

Ho confesso: quan entro a la carnisseria em sento més perdut que un pop en un garatge. Els noms dels talls de la vaca evoquen idees inaprehensibles i capricioses. M’imagino d’on surten el llom i la cua, però la resta —el jarret, el filet de pobre, el tall que es pela, la llata…— no em donen la més mínima pista sobre la part de l’animal de la qual s’extreuen.

Així que m’he assegut amb la meva carnissera de confiança, Roser Borràs Corral, del Rebost del Nord, per esquarterar una vaca —en sentit figurat— i que em vagi explicant com s’anomena cada peça. Abans, però, abordem altres qüestions sobre el mon boví que que també m’amoïnen.

Per exemple, els noms que donem als animals en el llenguatge del dia a dia no són sempre coincidents amb els que reben en el món de la restauració. Qui més qui menys sap que el vedell i la vedella són les cries mascle i femella de la vaca. El diccionari ens aclareix, a més, que es passen a considerar adultes a l’any de vida. Llavors passem a anomenar bou o brau al mascle de l’espècie, i vaca, a la femella.

Ara esborrem de la ment tota aquesta informació. Quan parlem dels talls per cuinar, anomenem vedella l’animal de fins a dos anys, tant si és mascle com femella, i —atenció!— bou, el que passa d’aquesta edat, sigui també quin sigui el seu gènere. Després hi ha expressions fossilitzades que encara afegeixen més confusió. Diem generalment cua de bou quan parlem del tall de la cua, independentment de quina sigui l’edat i el gènere de l’animal. No diem cua de vedella o cua de vaca. De tota manera, el teu carnisser o carnissera estaran encantats d’aclarir-t’ho si els ho demanes.

Borràs m’aclareix que la major part de la carn de vedella i de bou que ven és de femella. “La preferim perquè és més grassa, el mascle no té tant greix, és més eixut. El mateix passa amb les ovelles i altres animals de granja”.

Diferents espècies de vaca donen gustos i, sobretot, textures diferents. “Per mi la bruna, la que tenim a Andorra, és la millor. Té molta minva, perquè té molt greix, i per això la venem més cara, però és molt gustosa, molt melosa, si està ben criada té infiltracions de greix… Hi ha races que estan més orientades a la producció de llet i la seva carn no és tan preuada. I d’altres que, per la seva anatomia, perquè tenen les potes curtes, per exemple, no són tan aprofitables.”

La bruna aguanta la comparació amb les races de més anomenada. “Vaig tenir vedella Angus (Aberdeen-Angus, espècie autòctona d’Escòcia). La bruna la veníem a 29 euros, i aquesta, a 63, i la bruna li passava la mà per la cara”, ens revela la carnissera.

Però la raça, assegura Borràs, no és tan important com l’alimentació que rep l’animal. “Si tens una vaca bruna tancada i menjant pinso perd tota la gràcia.” Una altra idea que cal aclarir: la carn ha de reposar. El color roig intens de l’animal acabat d’especejar pot ser molt vistós, però la carn s’estova i millora amb un parell de dies al frigorífic (el de la carnisseria o el de casa, tant hi fa), quan per fora adquireix una tonalitat un xic més fosca. No és cap impertinència —tot el contrari— demanar al venedor quant temps de repòs ha tingut la carn que comprem.

Les diferents maneres d’anomenar els talls que tenen, per exemple, espanyols i argentins es deuen en part a les variacions lingüístiques pròpies de cada regió, però sobretot a les diferents tradicions a l’hora de trossejar la vaca. Cada cultura té la seva manera de cuinar i, per consegüent, de tallar.

Els Estats Units, per exemple, fan el T-bone steak (bistec amb os en forma de T), que no té traducció al català perquè aquí no es fa aquest tall. A Andorra, però, hi ha una barreja d’influències pel que fa a aquest tema. “La gent ve i ens demana peces tallades a la manera autòctona, a l’argentina, a la francesa, a la portuguesa…”

Hi ha talls més preuats que d’altres. Vol dir això que se’n consumeix més que d’altres i que aquests altres s’han de llençar? “En absolut. A part que se’n pot fer hamburguesa, hi ha parts que no serveixen per a la planxa però que per fer un estofat són molt millors, perquè són gelatinoses. És a dir que s’aprofiten. A més, per la llei de l’oferta i la demanda el tall més preuat és també el més car, cosa que fa que tots tinguin el seu comprador i tots s’acabin consumint a un ritme similar” explana Borràs.

I aprofitant que esmenta l’hamburguesa, cal diferenciar-la del bistec rus. La primera és la porció de carn picada, lleugerament premsada, de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa, mentre que la segona, suma a la carn ingredients com ou, all, ceba i julivert.

Descrivim a continuació els talls en ordre alfabètic i adjuntem quan s’escau el seu nom en altres idiomes (AR: argentí; EN: anglès; ES: castellà).

bistec És el nom genèric del tall de carn de vaca. Ve de l’anglès beef steak, que literalment significa “tall pla i gruixut de vedella”. El mot argentí bife té la mateixa etimologia.

cap de mort (ES babilla) Peça extreta de la part superior de la cuixa.

conill de campana Tall de la part superior de les cames.

costella (ES costillas, AR tira de asado)

crostó Peça de carn molt tendra de la cuixa. Ideal per fer fricandó.

cua Sense misteri. Per una vegada el nom de la peça coincideix amb el nom anatòmic de la part de l’animal.

culata (ES cadera) Tall de carn sucós i tendre de l’anca.

culata d’espatlla Tall que s’extreu de la part superior de l’espatlla.

culatí (ES tapilla, AR picaña) S’extreu de l’anca, sota la culata.

entrama o brinça (ES diafragma, AR entraña) Peça de carn procedent de la mitjana de boví, que queda penjant a la vora del ronyó i sota l’espinada i que correspon, anatòmicament, a un dels pilars del diafragma.

entrecot (ES solomillo, AR lomo o bife de lomo) Del francès entrecôt, “entre costelles”. Tall sense os extret de la part alta de l’esquena de la vaca, magre i gustós.

filet (ES filete, FR filet o filet mignon, AR bife) Tall de la part baixa de l’esquena. És la més cara i apreciada de la vaca.

filet de pobre (ES aguja) Queda entre la culta d’espatlla i l’entrecot. Molt tendre. Té greix i tendrum.

jarret de la cuixa També anomenat garró. Carn de la cuixa, bona per fer estofat. Si la tallem en rodanxa i deixem l’os es converteix en ossobuco.

llom baix (ES lomo bajo, AR bife de chorizo) Peça de carn de l’esquena del porc, magra i gustosa.

llom alt Vegeu entrecot.

mitjana de bou (ES chuletón, AR bife de costilla, EN T-bone steak) Tall del llom quan inclou la costella. Citem el T-bone steak com a tall que més s’hi assembla, però com hem dit més amunt, no és ben bé el mateix.

ossobuco Vegeu jarret de la cuixa.

peixet Per fer esbiaixat, a la planxa o per arrebossar. Es pot enroscar per fer-lo rostit.

revés i pit

rodó d’espatlla

rodó de la cuixa Peça de carn llarga i rodona, magra i sense nervis, però una mica eixuta, corresponent a la part posterior de la meitat superior de la cuixa, adequada per rostir, i també per arrebossar o fer-ne llibrets.

tall que es pela Es diu així perquè s’ha de pelar: està recoberta de teixit conjuntiu.

tapa plana

xurrasco (ES falda, AR vacío). El vacío és una peça interna.